Catàleg de monstres

El nou llibre de Jordi Masó Rahola ja és al forn. Els qui vareu llegir “Els reptes de Vladimir” ja sabeu què hi trobareu en aquest Catàleg de monstres: literatura d’alta volada, transcendent, profunda, amb missatge. És broma! Si voleu missatge, us enviarem un sms! El Catàleg de monstres és un recull de microrelats lleugers, àgils, a vegades salvatges, amb dos elements essencials: la fantasia i l’humor. I la concisió, és clar. Perquè hem volgut fer cas a Shakespeare –“la brevetat és l’ànima de l’enginy”– i hem procurat anar al gra –al “gra de sorra” en el qual William Blake hi veia el món– i estalviar al lector la fullaraca innecessària. Blaise Pascal es queixava de no haver tingut temps per fer el seu discurs més breu: nosaltres sí que n’hem tingut, de temps, i com a resultat hem aplegat en aquest recull noranta-un microcontes que rarament excedeixen una pàgina d’extensió. Shakespeare, Blake, Pascal... Sí, ens agrada anar ben acompanyats! Al Catàleg de monstres hi ha també homenatges a altres autors il·lustres: Cortázar, Hemingway, Calders... i alguns d’amagats que haureu de trobar! Però si, pel que anem explicant, algú s’ensuma que el Catàleg de monstres és un llibre pedant, estirat, direm que si el llegiu sabreu quina és la professió ideal per a un vampir, o quin va ser el primer zombi del qual en tenim coneixement, o perquè no heu d’acceptar mai anar a un sopar on us inviten però no coneixeu a ningú o quina és la història vertadera del drac que Sant Jordi va executar... Però el Catàleg de monstres tot just l’estan fabricant. Hi treballen dia i nit un exèrcit de correctors, dissenyadors, impresors... i sembla que fins el dia 8 de Març no el tindreu a les llibreries. Per anar fent boca, aquí teniu un dels noranta-un microrelats: un conte de sang i fetge que va guanyar l’any passat el 1er Concurs de Microrelats de por d’Igualada: ORIGEN Mentre dormia va notar una fiblada a un costat, un dolor agut que li esquinçava el ventre. Va incorporar-se: la sang rajava sense fre i tacava el jaç. El botxí li havia obert un trau a l’abdomen i, atrafegat, furgava l’interior. Fent alçaprem amb el ganivet, va arrencar una víscera sangonosa. No, no era cap víscera, ho va veure amb els ulls entelats pel dolor: era una costella! Prement la ferida per estroncar la sagnada, va preguntar a l’estrany: “I què en faràs d’aquesta costella?”. L’altre ja agafava fil i agulla, i va remugar amb desgana: “El d’allà dalt se n’ha empescat una. Ja t’ho trobaràs!”. View Less